UDT 1 - la Sènia 0

El 2009 ha començat de la millor manera possible per al Torredembarra. Una victòria relativament senzilla serveix als torrencs per seguir enganxats al carro de dalt i deixar (de manera definitiva) la zona de descens molt lluny. Va ser un partit curiós el d'ahir. La Torre va fer una primera part justeta, davant un rival molt físic però amb menys qualitat. Tot i això, va aconseguir el gol de la victòria en els primers 45 minuts i, en canvi, en la segona part va tenir moltes ocasions però no va aconseguir marcar.

.

La Torre va sortir gairebé amb el 11 onze tipus. L'única novetat important va ser l'entrada d'Ayala al mig del camp, mentre que Sànchez va ocupar el lateral dret. A dalt les principals referències van ser Dani Morros, Moya i Carlitos. Aquest últim és una de les principals revelacions de la temporada, ja que la seva velocitat i tècnica el converteix en un jugador molt vertical i perillós. Malgrat l'aposta ofensiva, a la Torre li va costar més del compte acostar-se a la porteria de la Sènia. Els de l'Ebre esperaven als locals en el seu propi terreny de joc i intentaven sortir a la contra, però sense gaire sort. Tan sols en els primers minuts Antonio va tenir feina, però la va resoldre de manera correcta. Just en l'equador de la primera part, una jugada afortunada va donar la victòria a la Torre. Moya va xutar des de fora l'àrea i el porter local es va empassar la pilota, que no portava gaire força. Amb el gol, els de Mora van jugar més còmodes i van adormir el ritme de la primera part.

.

En la segona part, en canvi, els torrencs van disposar de moltes ocasions, sobretot a partir de l'expulsió d'un defensa de la Sènia. La targeta vermella era totalment merescuda, ja que va tallar amb falta un jugada manifesta de gol i era l'últim home. Amb superioritat numèrica, la Torre va arribar a l'àrea rival moltes vegades, però ni Moya ni Morros van encertar en l'últim xut. Cal destacar la segona part de Gili, que va demostrar que ja ha deixat enrere la lesió. El migcampista va fer el que va voler durant els segons 45 minuts i les seves passades a l'espai (amb l'ajuda d'Arturo, que va sortir a la segona part) van provocar molt perill. Finalment, però, els blanc i blaus es van haver de conformar amb un solitari gol, tot i que ja va ser suficient.

Com a principal nota negativa, cal destacar la poca afluència de públic al municipal torrenc. El fred i el poc coneixement que hi ha dels partits, van fer que menys de 40 persones (sent generosos) s'acostessin a veure el nostre equip local. Cal una seriosa reflexió per acostar l'equip al poble, perquè és inadmissible que hi hagi tanta poca gent i, a sobre, mai ens toqui el pernil!